Per Mercé Molist | 23 April 2019
Internet és comunicació i els amos de les grans xarxes socials ho saben. No en va han creat unes eines que fan el preuat regal de la comunicació a les persones, a canvi de poder espiar els seus hàbits i tenir les seves dades. Però aquestes eines, a més de no ser respectuoses amb la privacitat, permeten una comunicació molt retallada, centrada en els límits del “m’agrada” o “no m’agrada” i de la bombolla on no veig mai opinions contràries a les meves, sense la possibilitat d’un debat clarificador.
Paral.lelament a l’explosió de les xarxes socials majoritàries, s’han anat desenvolupant a l’ombra velles eines que ja existien, com els fòrums a la web o les llistes de distribució de correu electrònic, i altres de noves com les xarxes socials del Fedivers. Totes tenen en comú que respecten les persones que les utilitzen, no hi ha experiments psicològics, no hi ha dades xuclades sense permís…
Parlem de comunicació pura i dura, la comunicació que permet tant debatre amb l’adversari com ampliar el punt de vista a qui estigui més interessat. El debat deliberatiu que es converteix en innovatiu a mesura que més persones poden accedir-hi i aprofundir-hi. Des del respecte i l’ús fins al màxim de les múltiples possibilitat que permet la comunicació en línea. Molt, molt més enllà del simple “m’agrada” i la bombolla de comunicar-se només amb els convençuts.